Un vídeo més...

Classes d'anglès

Classes d'anglès

Conte de la Castanyera

Hola famílies, aquí us deixem el conte de la Castanyera que actualment estem treballant a l'escola perquè el pugueu gaudir en família.

CONTE DE LA MARIA CASTANYERA

1.Una vegada hi havia una velleta que vivia en una en una casa bosc. Era la castanyera.

Oi que coneixeu la Castanyera?

Doncs, la Castanyera portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap, unes sabates que li feien cloc-cloc i un cistell a la mà.

I sabeu p.q és la castanyera?

P.q quan arriba el fred, va pel bosc i cull castanyes.

Sabeu que li va passar un dia?

2.Va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:

Oh! Quantes castanyes! Que estic contenta!

I deia :- Castanya... al cistell!

           

 I castanya que agafava, al cistell que la posava!

-          Castanya... al cistell!

         Quan la Castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se’n va anar al poble on tenia la seva paradeta.

Cantar cançó de la Maria Castanyera.

3.Va arribar a la seva parada, va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes... Va anar agafar les castanyes del cistell i...

Ai! I les castanyes? Om son?

El cistell era ben buit. Totes, totes havien fugit.

La Castanyera es va esverar. Va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava:

Castanyes, on sou? Castanyes on sou?

Ajudem a la castanyera: Castanyes on sou? Castanyes on sou?

Ningú no contestava. Les castanyes no hi eren.

Van començar aparèixer uns núvols i de cop i volta es va posar a ploure.

I entre les gotes que queien a terra, la Castanyera va veure una castanya que caminava.

Com pot ser? Les castanyes no caminen pas!

Oh! Una altre castanya que també camina!

Però si tenen banyes i tot!

Que he fet ! He collit cargols i no pas castanyes!

Hi havia cargols per a tot arreu: al terra del carrer, a la paret, a la cadira, a la torradora...

Hauré d’anar al bosc un altre cop! Ja cal que corri...

4.Quan la Castanyera va arribar al bosc, va dir:

Per no equivocar-me cantaré la cançó del “ Cargol treu Banya”?

Doncs m’ajudeu a cantar?: “ Cargol treu banya puja a la muntanya, Cargol treu vi puja al muntanyi”.

Quan va acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir:

-No traieu les banyes? Doncs sou castanyes.

5. I se’n torna cap a la seva paradeta.

I les va començar a torrar. I molt contenta es va posar a cridar:

Castanyes!

Castanyes ben torrades, calentes i fumades!

Els nens/es, quan la van sentir cantar corrents hi van anar.

I així acaba la història de la Castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se que eren castanyes.

 I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.